Prades, 9h del Matí d'un 6 'abril de 2013, apunt de començar una nova aventura, un nou repte, un nou "on és el limit". M'acompanyen 3 noies, la Laia amb fa qui uns anys ja vaig tenir el privilegi de fer una marxa de resistència (Reus-Prades-Reus) i on ja vaig poder veure que estava feta d'una altra pasta, La Noemí amb qui he compartit molts entrenaments les darreres setmanes i que està feta d'un material molt semblant al de la Laia, i també hi són la Gemma i el Mia, un matrimoni que adora l'esport extrem i que he conegut perquè són molt amics de la Laia.
Comença la cursa i començo a trotar, sóc conscient que a la sortida del poble hi ha una bona pujada i aprofito per deixar-me anar cara avall, tinc la sensació que potser vaig massa depressa però em trobo bé i em deixo guiar per les sensacions 1h i mitja i ja estem a Albarca, ara toca baixar fins a Cornudella conec la zona perfectament i d'això me'n aprofito, passat aquest segon control encarem cap a l'embassament de Siurana on hi ha una bona pujada fins al pintoresc poble de Siurana, ja són 3 hores les que porto de cursa, el ritme és molt bo i les sensacions realment increïbles. Continuo per les zones d'escalada fins arrivar al riu Siurana passem per llocs realment bonics, salts d'aigua i cingleres inmenses fins arrivar a la carretera dels Castillejos per encarar la baixada a Vilaplana on m'espera la zona d'avituallament més complerta del recorregut i on aprofito per canviar-me de roba, menjar i que el podòleg faci un cop d'ull al peu esquerra perquè en un dels senderons de baixada m'he l'he torçat lleument.
He fet una bona parada gairebé 45 minuts i quan surto de Vilaplana per pujar a la Mussara pel camí de les campanilles (pujada a més desnivell de la cursa) comença a ploure i en arrivar a dalt l'aigua es converteix en aigua neu, Déu ni dó com està el temps, fred, sol, núvol, aigua, neu, vent...sort que porto un bon goretex.
Continuo cap a l'Albiol ja són gairebé 50km els que porto de cursa i en un dels senderons de baixada començo a notar que el bessó esquerra s'està carregant més del compte, així que miro de prendre-m'ho amb calma, però quan arrivo a Mas d'en Forés me'n adono que he trigat gairebé 5 hores per fer poc més de 20km, no poder córrer fa baixar molt la mitja, ara tot i que us pugui semblar extrany només desitjo pujades, en pla i baixada no puc córrer i a més fa mal el bessó, cara amunt sembla que el dolor minva bastant, així que encaro cap a Montral on hi trobaré el Salvador Sarrà (metge oficial de la cursa i Cambrilenc). Ja sóc gairebé 70km de cursa i el dolor comença a ser insoportable així que parlo amb el metge i plantejo la possibilitat d'abandonar, ell m'aconsella que descansi una mica i que sobretot mengi i begui per recuperar, però sobretot m'esperona, Xavi ara no pots abandonar només queden 20km, et posaré una crema als bessons i et prens un ibuprofeno i endavant que això ho tens a tocar. Estic assegut en un sofà al costat del foc i apareix la consciència que diu...Gallu el bessó està molt tocat, són molts quilòmetres, és normal que tinguis ganes de plegar, no passa res, però a l'instant canvio el xip, penso "ja t'estàs rajant i aprofitant la mínima per abandonar" he vingut a fer un ultra trail i l'acabaré perquè fa uns mesos vaig descobrir que realment el límit mental va molt més enllà que el límit físic, està clar que al ritme que anava la intenció era baixar de les 15 hores, però ara l'estrategia és una altra, ara es tracta de sortir a la muntanya amb el frontal en marxa i pensant que només queden 20km i que això forma part de l'aventura.
.jpg)
Llàstima que ja és fosc perquè el tram de Montral a Capafonts que passa per la foradada és espectacular, per sort ja el conec de quan vaig venir a fer la mitja marató de muntanya de Montral anys enrere. Fa molt de vent i fred i penso "que faig aquí i perquè ho faig tot això", no és massa aconsellable anar sol per la muntanya amb aquest temps però no trobo a ningú fins el control de Capafonts on hi ha un jove gironí a qui li aconsello que és millor que anem junts aquests darrer tram, no té perquè passar res, però ja són moltes hores i fer els darrers 12km en companyia ens anirà bé a tots dos, així ho fem i encarem als dos darrers controls de pas, el situat a l'Ermita de l'Abellera i per últim el que hi ha al Tossal de la Baltassana, ja només queden 3km de baixada i estarem a meta, tinc ganes d'arrivar, el dolor al bessó esquerra ja fa estona que és insoportable i a més de tant de carregar el pes a la cama dreta s'ha acabat carregant també el bessó dret. Tocant les 3 de la matinada quan estem passant per l'arc de meta, el rellotge oficial de la cursa marca exactament 17hores i 45 minuts, una altra medalla de finisher aquesta vegada d'un Ultra Trail de 90km i 4500m de desnivell positiu acumulat.