2ª etapa VOLCAT Manresa-Cardona 75 kms +2200/-1900

Despres del primer día on les sensacions han sigut molt bones, quedava per veure com respondrien les cames, arribo molt just a la sortida i sense temps d´escalfar ja estic a la graella de sortida, com sempre neutralitzada!!!! A 40 kms per hora la sortida… vengaaaa que si ahir vas anar rapid avui no deixaran que t´adormis, pero de seguida veig que no tinc cames i als 5 kms el grup s´en va i decideixo agafar el meu ritme perque fins el km 40 Castelltallat será cara amunt, encara que trencacames, fins el primer avituallament a Fals son senders facils i plans picant suau cap a munt, pero a partir del km.28 ja no parará fins a Castelltallat, el repeteixo dues vegades aquest nom perque no s´hem oblidará perque quan vas tocat i comences a fer rampes entre el 15 i el 30% només fas que flipar en colors, prefereixo mirar al terra que cap a dalt, els muscles están agarrotats i desitjaria no esta en aquella situacio i en aquell moment, nomes podía pensar que quan arrivi hi ha un avituallament i alguna cosa bona hi haurá de menjar o de veure (ja sabía el que hi había pero hem feia la meva pel.licula pensant amb gominoles o dolços varis), hem queda 300 metres per arribar a dalt i la gent amb els seus crits i anims que com si fossin cordes m´estiran fins a dalt i el meu cervell deixa d´imaginar per tornar a la realitat d´uns platans i isotonic i tirar-me a tumba oberta per una pista plena de pedres que enllaça amb una trialera i unes pistes rapidas on amb tres corredors anem fent relleus fins a la carretera de Saló, despres una serie de pistes i corriols en porten fins l´ultim avituallament al km.62 on sempre la veu de la experiencia et deixa anar el tipic queda una pujada i fácil fins a Cardona, la pujada que comenta l´amic “perque que jo sapiga no li he fet res perque hem tracti així”, zaaaaasca última pujada son casi 7 kms amb pendents de mes del 20-30% que no t´atrabeixes a possar el peu a terra perque els altres tampoc ho fan, els mires .. et miren .. pero fins a dalt amb tot el que et queda a dins fins la capella de Lourdes, que treien el tema semana santa només hem queda entrar per veure al crist i confessar-me perque el que es resar, resar, port´ho mes de 5 kms cagant-me amb la mare que el va parir al paio de l´avituallament, ja oloro el arc de meta i amb 5 kms hem presento als carrers de Cardona per pujar a la pl.de la fira amb els ultims suspirs d´energia que hem quedan…………….veig al arc com si s´hem hagues aparegut la verge!!!! Per fi s´ha acabat el patiment.