El passat 4 i 5 de Maig es va a dur terme el Raid Urgellistan, puntuable per a la Copa Catalana i, alhora, Campionat de Catalunya a una sola cursa.
L’equip Cambrils Les Barques, formats per Edgar Tavares, Manuel Nogales i Mario Ortiz, van prendre part a la categoria Aventura. El raid va començar a les 21hores del divendres 4 a població de Coll de Nargó, l’organització va repartir els mapes a les 19hores i a les 20h30 es va realitzar un breu breafing a la plaça del poble.
Un sector de trekking de 10km per començar amb gairebé 1000 metres de desnivell positiu. Tot i que inicialment ens posem al capdavant amb els millors equips de la categoria elit, cap a la meitat del sector cometem una errada en la orientació que ens fa arribar al primer Control-Canvi en les darreres posicions del raid. Seguidament, ens posem els patins i, després de 4km de pujada, recuperem un parell de posicions. Per acabar el sector de divendres, canviem els patins per la bicicleta on fem uns 13km amb força desnivell i sobre el km 7 trobem una cova que ens obliga a fer uns 500 metres de espeleologia per trobar la 5ena balisa del raid.
Finalment, acabem el sector del divendres a les 2h00 de la nit en 7ena posició i la errada del trekking ens te una mica desanimats tot i que només portem uns 15 minuts de retard amb el primer classificat. Ens desplacem de nou fins a Coll de Nargó, on a les 6h00 del matí del dissabte es dóna la sortida amb un sector de kayak de 12km.
Comencem molt be el dia i arribem al final d’aquest sector en primera posició. Seguidament, 34km de bicicleta que decidiran el raid. L’organització ha entregat als corredors mapes comercials de la zona i això obliga als raiders a llegir molt be el relleu del terreny que, vista la experiència de tots els equips, resulta ser el nostre èxit en aquesta etapa. És el sector més dur de tot el raid, ens hem passat pràcticament la meitat del sector amb la bicicleta a coll i, fins i tot, hem tingut que passar per trams equipats amb cadenes on fèiem servir una mà per assegurar-nos i l’altre per carregar amb la bicicleta. Finalitzem la etapa en segona posició i tornem al kayak on completem 16km a ple sol. El kayak ens dóna bones sensacions i avancem l’equip que portem al davant, però mentre fem el canvi del kayak a la bicicleta de nou, arriben 4 o 5 equips de la nostra categoria i el nostre ànim torna a decaure. Ràpidament marxem cap al parapent on pugem un desnivell d’uns 500 metres per una pista asfaltada. En arribar ens diuen que les condicions meteorològiques no son favorables i només ens enlairarem uns metres. Després d’aquesta experiència, tornem a la bicicleta per fer uns 5km fins al següent control-canvi. Tot seguit, un sector de trekking d’uns 14 km amb molt desnivell i, després de tantes hores de raid, costa seguir el mapa amb atenció. Tot i així, anem força ràpid fins al últim km on, degut a una errada comesa en el moment de marcar el mapa, busquem una balisa a uns 25metres d’on era realment i perdem uns 7/8 minuts fins que arriben 3 o 4 equips i la trobem tots alhora. Acabem l’últim sector de trekking al poble de Perlés, on fem un barranc molt divertit; en els 40 minuts que necessitem per completar-lo ens trobem 5 ràpels de poca dificultat i uns quants tobogans d’aigua. Finalment, un últim sector de btt ens porta de nou a Coll de Nargó on arribem en una posició intermitja.
Sincerament, no estem gaire contents. No sabem quina ha sigut la nostra posició final, però la sensació durant tot el raid era que, per molts equips que avancéssim, mai milloràvem la posició. Una vegada dutxats, tornem a la plaça del poble on ens fotem un sopar ben merescut. Mentre sopem, comentem el raid amb altres equips i ens adonem que la majoria d’equips no han completat la totalitat de les balises dels sectors. Una vegada més, lliçó apresa en un raid: “no donis res mai per fet fins al final”. Durant tot el raid ens hem estat esforçant al màxim, però mai aconseguíem deixar enrere els altres equips i, finalment, hem trobat la explicació.
Quan ens criden per recollir el premi com a segons classificats recuperem l’ànim i pugem amb un somriure al podi de la cursa.
