Dedicat a ELLS (Mónica Moreno la meva dona, Monica Miguel, Pepa Montes, Silvia Soriano, Marti Su, Oriol Font i Xavi Bigorda)
El passat 26 d´agost a Chamonix (França) tenía la sortida de la 9ª ediciò del UTMB, la prova reina de tots els ultras del món, una prova que dona la volta als alps passant per tres païssos i cuatre valls començant per la savoie francesa, continuant per la vallée d´Aoste italiana, la Valais suiza per finalitzar a la Haute-Savoie amb inici i final a Chamonix i amb un espectador de luxe com la montanya mes alta de tota europa el Montblanc de 4810 metres d´alçada, una cursa épica per el seu recorregut de 166 kilómetres i 19.000 metres de desnivell acumulat (mapa recorregut “http://www.ultratrailmb.com/page/35/Recorrido.html”) i jo estaría a la sortida, ja feia tres anys que era el meu somni, encara feia més que había escoltat que existía, coneixia unes deu persones que habían estat allí a la sortida uns habían acabat i els altres s´habían quedat per el camí pero per tots i cadascún d´ells había sigut una experiencia única e inolvidable i jo també volía catar els seus aromes i sabors, aquell somni amb el pas del temps es va anar convertint amb objectiu, tot va començar participant en el meu primer ultra trail va ser a Ordino (Andorra) el Andorra ultra trail un recorregut dur i técnic que va fer que corres l´emociò per les meves venes i que els cabells s´hem possesin de punta quants ets un FINISHER, hem sentía com flotava de satisfacciò i el día següent quan hem vaig llevar vaig saber que si o si estaría a Chamonix i vaig continuar el camí corrent varies curses i treient els punts necessaris, ja podía inscriurem per participar al any 2010, pero el sorteig no va se benevolent i no vaig poder entrar pero hem deixaba les portes obertes per el 2011 si aconseguía els punts necessaris, al contrari de deixar-ho estar vaig ser persistent i vaig tornar a aconseguir els punts necessaris corrent aquí i allà i una d´elles fent de tancament de la mateixa i recollint totes les cintes del recorregut i llavors començava un altre etapa la de preparaciò pero per uns motius i altres la vaig deixar fins el mes de juny i juliol, una preparaciò expres i així va ser, una part de la preparaciò va ser intentar el camí de Santiago en btt amb tres díes per sant Joan, trail d´andorra, carros de foc i volta al aneto, ja anava llençat i quan com aquell que no vol la cosa hem despertó i estic sota una pluja fina a la ratlla de sortida com si totes les gotes de suor d´aquest dos anys caiesint a sobre meu, ara si que estaba preparat, la música de fons “conquest of paradise” d´evangelis hem possaba a to, el cos tens, el meu sistema nerviós no deixaba cap muscle sense tensar, els ulls hem brillaven com estels i no deixaba de parlar del que estaba veient i del que m´había de venir que desconeixia, ens sentiem com gladiadors (David Ciudad, Jordi Justicia, Mario Ortiz i un servidor) tots apretats uns al cantó del altres passant l´escalfor i els nervis d´un cos a un altre com si fos abans de la batalla exaltats per començar pero que no sap com acabarà, la meva espassa serían les sabatilles i la meva guerra tornar a Chamonix, a pocs metres ELLS estaban igual que jo de nerviosos i ho disfrutaven a la seva manera amb les seves fotografíes i els seus videos amb alguna que d´altre paraulota quan els hi tapaven amb els paraigües les vistes cap a la sortida, pero no van fer efecte perque els miraven i tot seguía igual era com quan parles amb el gos que et mira i et mou la cua pero no ha entes res; Esteu preparats………………………
………..tres, dos, un ……go i es passen tots el nervis passo d´avant d´ELLS i dono crits al aire que hem contestan amb d´altres donat-me anims pero que costa de sentir perque milers de persones crident als seus coneguts, et pessigues i et dones conta que ja estas corrent , que es veritat, que ara es de debò, es va molt rapid e intentas no pensar-hi perque aquest ritme no es pot anar tota l´estona pero ningú para i jo tampoc ho faré, passen els kilómetres i tinc molesties al femoral i al abductor que hem fan pensar en una retirada sobre el km.15 on rebo un massatge que hem relaxa el femoral i el meu amic i company d´equip el Mario Ortiz m´ho treu de cap (la consigna era que si algú dels cuatre volía deixar-ho estar ens haviem de trucar per el móbil, aixó poder ajudaría a no plegar a continuar endavant), arrivo al km.21 a Saint Gervais amb el Jordi i el David els altres dos companys que també están aquí que els he agafat baixant (ells corrent el UTMB per segona vegada perque la primera no van poder acabar un al 2009 i el altre al 2010) sense parar de ploure
i allí están ELLS per preguntar-me com estic i com hem trobo, hem donen energía renovada que m´omple mes que el menjar i la beguda, ja no els tornaría a veure fins a Courmayer (Italia) sobre el km.78 una vegada he creuat el coll del bonhome on s´ha fet de día i puc contemplar uns paissatges impressionants que el meu cap girant a esquerra i dreta no dona al avast per poder grabar-ho a les meves retines on una vegada al coll les roques i les pedres sembla que t´estiguin fent un passadis cap al cel i seguidament cap el col de seigne on una nevada ens sorpren per fer-ho mes dur si cal, a Courmayer menjar fort, canvi de roba i pas per la camilla del metges amb uns tapings al tormell i al femoral això no te bona pinta perque quedan 92 kms ja que el recorregut s´hagut de cambiar per uns desprendiments i sincrementarà a 170 kms i una mica mes de desnivell, pero un altre vol ELLS son els que m´enpentan a sortir al terreny de joc i possar-me en marxa on el corredor Luis bomber de Zaragoza m´acompanyarà a través dels alps italians passant per Arnuva on el avituallament te de fons una cascada impressionant a peus del temud col ferret i en presencia dels imponents la dent du géant i les grandes jurasses on la llum com si fos una espelma s´apaga conforme pujem i quan arrivem a dalt ja es ben fosc amb una boira espessa que es podría tallar amb ganivet, la temperatura ha caigut força i el fred s´introdueix als nostres cossos fins arrivar a suisse a Champec Lac (Suissa) km.124 a través d´uns boscos plens d´arbres que ens acompanyen i en algún moments m´els miro esperant que hen diguin alguna cosa i com no!... ELLS están allí passant fred, al carrer, desprotegits a fora de la furgoneta, de les carpes, i amb tota la roba d´abric que han pogut arreplegar, ELLS m´esperen a mi i hem cridant quant veuen una ombre d´una silueta que puja movent el cap, ja saben que soc jo abans de que la llum il.lumini i descobreixi el meu cos, un altre menjar fort i un altre pas per la camilla dels metges aquesta vegada per cremar les llagues de les dues plantes dels peus,només 50 kms hem separan del que busco i m´acomiado del Luis que es quedarà dormint una estona, caminant a la llum de la lluna amb els meus pensaments i que grans ELLS esperant-me perque la meva ment no es vingui a baix i que la son en aquesta segona nit no fagi parar el meu cor per descansar, conforme es fa de día noto el cansament que s´apodera del meu cos poc a poc fins a fer-me baixar el ritme de tal forma que el dolor es fica dins de la ment i toco fons a Trient al peu d´una font on paro, respiro, penso i hem prenc un de tants iboprufenos amb una barreta energética, hem costa pero engego sense betzina, sense potencia, sense cavalls com un motor eléctric a poc a poc i gracies a deu surt el sol que apunta cap el meu cap i m´escalfa de tal manera que m´accelera primer els braços i despres les cames i torno a disfrutar a sentir-me corredor aixó ja no ho para ningú, ELLS al coll de forclaz tornen a donar-me l´alé que hem fa falta i baixo com si fos un llampec, hi ha qui hem diu que ja ho tinc fet pero jo no ho tinc clar perque quedan uns 25 kms i el tormell i les llagues m´estan matant, sort en tinc que el cor i el meu cervell m´empentan mes fort encara, peteixo molt i ser que el preu será car, estic a Vallorcine a França un altre cop i ara ja se que ho tinc, hem trec roba perque fa molta calor i ELLS tornen a ser-hi per donar-me l´última empenta, corro com puc, pujo caminant i gemegant del dolor, els corredors hem passant i pregunto el que queda hem diuen que uns 5 kms i decideixo que no hem passarà ningú mes i deixo de pensar en el dolor i pensó en arribar, estem pujant cap el balcò de Chamonix a la meva Esquerra el Montblanc i l´agulla de midi m´impresionan es un espectacle brutal, ja sento la música un altre vol “conquest of Paradise d´evangelis” que hem possa la pell crispada i els pels de punta perque acabo de trobar el meu paradís i entro a Chamonix d´aquí al final es com surar “flotar” a sobre una catifa de flors que t´acaricien les dolorides plantes dels peus, només penso en el que estic a punt d´aconseguir després de tot el que he passat i amb segons el meu cervell processa i m´ho recorda, la gent hem mira amb un ulls brillants del qui mira algo extraordinari, hem cridant, uns els entenc i els altres “con dos cojones…que grande eres….la gloria es para siempre…máquina i qualsevol adjectiu en qualsevol idioma que no entenc pero ser perfectament el que hem volen fer arribar……….. i sento com la gloria pentina el meu cos, hem sento satisfet, ple, agraït de que el meu camí a la vida m´hagi portat fins aquell lloc i un gran crit resona al meu cap… hem cridant a mi es un d´ELLS i entro a la recta final on la resta d´ELLS tots plorant i emocionats perque ja no es pot aguantar mes amb una explosió de llágrimes d´alegria, de satisfacciò, de que ho hem aconseguit tots junts, una aurèola que ens envolta a tots i crido, torno a cridar aixeco els braços cap amunt, no puc parar i crido molt fort varies vegades miro al cel per la meva gent que ja no hi es pero que segur que es senten orgullossos i a terra per las mevas cames que han fet posible que jo escrigui el meu nom com a FINISHER del ULTRA TRAIL DEL MONTBLANC i aixó ja no es un somni sinó la realitat.
Cronica by Xavier Mundet Frontela
POSICIO 394 – 39 HORES 26 MINUTS 06 SEGONS
2350 PARTICIPANTS – 1133 FINISHERS
7 d´octubre de 2011
