Benasque 29 de juny de 2011, 6 hores del matí, ja hi tornem a ser.... en un altre “fregao” que ens hem possat, 96 kms i 11.900 metres desnivell acumulat, anem a recollir el dorsal, es genial!!! com falta menys de mitja hora per la sortida no hi ha ningú, rapidament m'han possat al día informant del recorregut que no està senyalitzat, hem donen el mapa, amb una banda està el road book i al altre el mapa a escala 1:25000, collons!!! si es una manta!!! el recorregut està marcat amb una linea de color rosa que dona tota la volta al perfil del mapa, buaaaaa!!! sembla que les meves cames han reaccionat abans que el meu cervell i s'han possat a tremolar soles, el meu cervell les intenta tranquilitzar dient-li que estarà on no arrivin ellas , m'ha comentat el Jordi Justicia que es bastant evident per tant el gps que m'ha deixat el Bigor no l'agafaré, el xip al braç i com no el dorsal el número 256 faltan 20 minuts i estic acabant de preparar i comprimir la motxilla ja que el pes es vital, te pinta de calor i decideixo no possar-me els pirates de compressiò i hem posso els pantalons de running mes frescos, samarreta sense manigues arriscant-me a la fricciò que puc petir, el temps segueix corrent i segueixo sense pressiò, faltan 5 minuts per la sortida i estem el Jordi, el Mario Ortiz i un servidor prenent un cafe amb llet al bar com si la cosa no anes amb nosaltres i una mica era així perquè tant el Jordi com el Mario al final no s'han pogut inscriure i sortiran com dos !sense papers! com es amb autosuficiencia tampoc es problema ja que cadascú s'ha de portar el menjar a sobre i a meitad de cursa al control de viella podem deixar una bossa amb roba i menjar n'hi alguna que fa molt de bulto deuen ser...les cames de recanvi!!! ells portaran la asistencia de la Moni, la Natalia i el Alfred, corro rapidament cap a la sortida, passo el control de material amb el meu amic Joan Carbonell que ha arribat de l'aventura al río Omo d'Etiopia directament aquí, i com sempre al davant preparat i sobre relaxat a 1 minut i escaitx de la sortida, tir enlaire i arranquem 260 corredors com cabres montesas buscant el camí cap a les alçades de les muntanyes que durant unes cuantes hores serán el nostre territori de joc on tot es barrejarà un conjunt de sensacions i estimuls, bons i dolents pero que si arrivas al final hauran valgut la pena els sentiments, satisfaccions, esforços, penuries, pájaras tot quedarà enrera, abans de sortir del poble ja vaig davant i s'ajuntan el Jordi i el Mario, portem dos kms i el Mario hem pregunta si estic enfadat? Algú hem crida dient-me “Mundet que tens pressa” es el Victor Sanz i afluxo una mica el que fa que es trenca el grup i ens quedem a un segon grup dintre dels 20 primers, arrivem al primer control al km7 esbufagant el ritme es alt i no ho podré mantenir gaire temps i hem despenjo per agafar un ritme mes lent ell que fa que a no ha veig ell desviament del sender a la dreta i passo de llarg seguint la pista i donant mes tomb hem trobo al Latre “conegut del equip medilast de raids d'aventura” baixant es què és ha acompanyat un corredor un tram i hem comenta l'errada aixó hem fa perdra un quart d'hora e incrementar el kilometratge “per pixar i no ha treure gota... Comencem be!!! i ser que al final tot te el seu peatge!!! intento apretar per recuperar pero es un tram molt corredor per pista que amb 13 kms pujas un desnivell de 850 metres i vaig perdent posicions alguns hem passant corrent i parlant són dos corredors tenen pinta de triatletas i jo només puc intentar agafar aire i pensar en que el terreny cambiarà per poder tornar a recuperar posicions, control a coronas km13,50 i ja por-t'ho mes de 1 hora i mitja corrent ara es possa dret de veritat cap el collado vallibiera a 2732 metres i km 19 en un moment donat trepitjo malament i el meu tormell per la força i un dolor recorre tot el meu cos, hem passa dues i tres vegades tinc unes sensacions dolentissimes i m'estic preocupant hem paro i agafo aigua del riu, per no perdre minuts valuossos vaig adoptar ja fa molt de temps de veure amb la gorra, arrenco pero segueixo petint del tormell, la gent hem segueix passant, avanço molt a poc a poc i les cames pessant com si portessin cadenes de ferro que les envolten i no deixen aixecar els peus de terra, per fi arrivo a dalt, paro i menjo una miqueta de fruita que la meva Moni m'ha preparat tota peladeta i a daus, aixó en aquesta situació es com menjar el millor caviar del mon!!! començo a baixar i les sensacions no cambiant encara que per lo menys no hem passa ningú i recupero alguna posicio i el meu cap comença a donar voltes direcció al km23 estany de llausets allí hem trobaré a la Moni, penso en les paraules del meu sogre de quina necessitat tinc de fer aquestes bestiesses de possar el cos i la ment al limit amb lo be que s'està sentat al poble fent una cerveceta i una tapeta, que no vives de esto que arriesgas demasiado! i cada cop els pensaments són mes forts i mes concincents, a mes de pensar es què és encara hem quedan mes de 70 kms per davant que no he fet la muntanya suficient i la preparació justeta, ho tinc clar doncs arrivo al control i cap a casa i hem deixo anar sapiguent es què és abandonaré, hem quedant 500 metres i hem cridant es què és ja m'han vist arribar, la Moni hem crida fort i m'anima quan estic al seu cantó hem pregunta que hem passa, li explico la situació del tormell i les sensacions pero al moment veient-la hem cambia de cop els pensaments i li dic hem vaig a donar una oportunitat a veure com responen les cames i els tormell, hem diuen que el Jordi i el Mario han passat junts i hem porten 50 minuts i el David i el Isaac 30 doncs si ja estic aquí perquè no una miqueta mes, es com tenir un dimoni i un angel donant voltes al cap pero al reves perquè el dimoni diu que si i l'angel que no! i jo soc mes DIMONI que angel! O sigui que p'alante!!! I toca pujar 300 metres en 1 km, si es que no tinc perdó de deu ja mes liat un altre cop, veure la Moni m'ha donat forces i pujo rapid m'han cambiat les sensacions arrivo a dalt i toca baixar 9 kms perdre 700 metres fins ell control de conangles, ara tinc bonissimes cames corroooo, saltoooo, patinoooo, lliscoooo, baixada bestia amb forta pendent i molt dificil de mantenir-te de peu que tinc d'agafar-me als arbres com un mono a la selva! Corriol de pedres rodones al cantó del riu ple de fulles seques al terra es la vall de salenques i estic disfrutant com aquell nen que estrena sabatilles! aquest soc joooo!!! ara siiiii!!! veig al fons al David i el Isaac al davant aixó es vital i hem dona ales, ser que he volat perquè els hi he recuperat mitja hora, control i allí estan la Moni, la Natalia i el Alfred ells també ho noten i es sorprenen per lo rapid que arrivat! Ara tinc energía renovada a buscar ell meu próxim objectiu el port de viella km42 i a 2435 metres, 1000 metres mes de desnivell positiu surto be i encara que es llarg arrivo a dalt be hi han dos controladors hem comentan que toca baixar fins a viella al km51 i perdrea 1500 metres amb 9 kms, menjo una mica, passant el David i el Isaac sense parar els saludo i els hi comento que ja els agafaré baixant, recullo els pals a la motxilla hem diuen que baixa molt i que els pals m'anirien be per descansar els cuadriceps i amortiguar els genolls jo li contesto que les cabres a no ha porten pals i es possen a riure, “apa adeu” surto rapid i corrent torn'ho a disfrutar abans del primer km ja he agafat al David i al Isaac, el David hem crida “esto no es normal tu llevas un parapente” jajajaja, si i ara l'obriré, passo corredors un darrera l'altre fins a 11 i arrivo a Viella, allí m'esperan tots ademés hi ha el Marc i el David que han vingut a veure la cursa i demà pujaran al Aneto, tot els ànims ajudan en aquest tipus de proves, menjo i descanso una miqueta en total uns 20 minuts, l'organitzaciò hem comentan que vaig el 70 a falta de 45 kms per al final i ja són 9 hores i mitja de cursa, pues al lio ara ja es restar, cada cop menys per al final, sortim sis corredors junts rapidament els deixo pero una senyal hem fa equivocar el camí i un home que passeja uns cavalls li pregunto per el GR i hem comenta que tiri enrera perquè donaré molta volta, he fet 1 km de mes i ara si estic per el bon camí rapidament torno a avançar a cuatre dels sis que haviem sortit ja encaro cap a Geles km59 on pujem 900 metres, hem trobo un corredor al davant que s'enganxa amb mi i al mateix ritme, fem les presentacions oportunes i es diu Nuno es portugues de Madeira, s'expresa be amb una barreja de castellà-portugues pero s'enten hem diu que aquesta prova es dura, que ell ha corregut la cursa petita del montblanc la CCC de 90 kms i no es tan dura, que també ha acabat la cursa ultra mes famosa del mon el ULTRA TRAIL MONTBLANC i m'entre correm junts m'explica com es, hem fet migues i portem un ritme similar també baixa força be i anem rapid potser massa rapid ja que avancem possicions i ostres hem trobo aquells dos corredors amb pinta de triatletas que pujavan parlant,no els hi aguanta la musculatura per baixar i van lents, ja! Ara hem toca a mi! Arrivem llençats per darrera, trepitjo fort i parlo amb el Nuno, ells miran enrera com que no su esperaban i jo vinc com un bufal en estampida, es paran i surten del senderó deixan pas i ens animen, hem creixo i accelero el ritme hem trobo be un altre vol i tinc d'aprofitar, ostres els meus ulls s'obren de cop i aixó no es cap visió una dotzena de vacas i vedells que pujen cara amunt per un senderó de 50 cms d'amplada, jo que agafo un dels pals i l'aixeco perquè algu hem quedarà de quan era petit i amb el meu pare veia com feia correr les vaques, el Nuno està al darrera flipant i no diu ni mu! les posso a fila d'un i les encaro cap a la muntanya algun vadell m'observa amb una mirada desafiant pero crido fort per impossar la meva llei, s'apartan com poden alguna s'aguanta al limit i jo mes les imagino com el video de matrix que es possaran de peu i hem plantaran cara, pero aconseguim passar i elles corren cap amunt asustades, el Nuno hem toca l'esquena com aquell que diu “bona feina has fet” el tio estaba acollonit!, arrivem a Geles i els controladors ens diuen que ens veuen be amb lo que portem ja a les cames per davant arrivar a Artiga de Lin ara agafem un tram de carretera que fa cambiar les sensacions dels meus peus i cames que una estoneta ho agraeixen, ens ajuntem un grup de sis corredors i portem bon ritme de cop passem per una cabanya de fusta que es un bar d'on surt una parella que ens diuen si ens be de gust una coca-cola, ostres!!! heu sentit be? no es cap visiò, es real!!! treuen una coca-cola de dos litres, sisi heu sentit be de dos litres, buaaaaaaa!!! La xispa de la vida quin luxe ens possem un gots i llepo hasta l'última gota, seguim endavant fins al control km70 allí hem trobo al Joan Carbonell hem diu que vaig el 60 pero dos del davant han abandonat lo que hem col.loca al lloc 58, pero estic cansat el Nuno continua endavant i jo paro a menjar trec un altre paquet de fruita i de fruits secs, agafo aigua i li posso pastilles de sals, el Joan hem dona conversa i m'explica que la Reixel està embaraçada! ostres!!! el felicito!!! i ell m'anima que fagi l'ultima pujada per ell, hem comenta que el Mario ha passat feia mes d'una hora i el Jordi també pero que anava una mica tocat! hem posso el frontal i a per l'última pujada al port de la picada 1000 metres en 5 kms fins els 2477 metres d'alçada cau la nit i hem costa trobar el sender de pujada, veig el primer coll pero els peus s'enfonsan a dintre del fang i jo sense botes!!! m'estic esgotan i les energies no sobren, cada pas es pitjor, semblo el cerdito babe a la granja!!! arrivo al coll i ja es fosc no veig gaire perquè el frontal te poques piles, el port està tapat per la boira, no trobo el camí correcta passo a l'altre banda del río hem dono conta per unes llums vermellas a dalt de la montanya es què és tinc de tornar a l'altre banda del riu i així ho faig pero hem mullo tots els peus i així hem trec el fang de les sabatilles que hem feien portar sobrepes, segueixo sense trobar el camí i pujo pel dret, m'està matant i començo ha anar molt just a aquest pas acabaré com un llagardaix arrastrant-me per el terra, m'agafen per darrera i li pregunto si ho coneix, hem diu que no pero el altímetre li marca 2350 metres per tant 100 metres mes de desnivell i estarem a dalt, estic molt cansat i fa molt fred, per fi!!! Estic a dalt, estic cansat i nervios perquè tinc poca llum, baixo lent molt lent, m'agafen per darrera dos corredors que porten gps i bona llum, hem posso al darrera i arrivem a llanos del hospital creuem casi amb linea recta atravessant el riu per dins varies vegades per no estar fent esses en busca dels ponts que atravessen el riu, arriva un moment que ja es igual tot i penso que mes dur ja no serà, estic a Vado del hospital km80 m'esperan la Moni, la Natalia i el Alfred por-t'ho 18 hores de cursa i estic cansat, ells ho noten pero ja queda poc i hem preguntan varies coses pero jo els hi dono la mateixa resposta tota l'estona, jo vull acabar JA! Cambio ell frontal i arrenco, ara comença amb una forta pujada, uns puja i baixa continu i arrivar a Baños de Benasque km84 pero sorpresa les piles que he possat estan gastades i no veig res a mes d'un metre, amb els pals vaig palpant el recorregut perquè tinc un marge a la dreta i puc caure, si algu hem veu es capaç de demanar-me un nùmero pe'l sorteig del divendres!!! Hem paro al control km85 hi ha una cadira i el controlador no hi es, igual s'ha quedat congelat tanta estona esperant hi ha caigut per la forta pendent!, espero que arrivi algú per demanar-li unes piles de recanvi, !y se hizo la luz!, ara siiii, torna la tranquilitat al meu cap i només m'haig de dedicar de corre fins a meta, només penso en arrivar ja queda molt poc i arrivo a la carretera vaig tant cansat que penso anar els dos últims kms per la carretera, el canvi de la pista al asfalt hi ha un esglaó de 15 cms i hem foto de cap!!! Ja a no ha corro es la inercia que hem porta fins al poble de Benasque, les llums hem donen la benvinguda, s'hem possa pell de gallina i corro fins l'arrivada allí està la Moni i el blau que corra cap a mi, per fi el control que buscava el meu chip!!!, el desgast i el cansanci es tan gran que el meu estomag no aguanta mes i ho treu tot!, pero ha sigut una gran aventura acabada a la posiciò 67 amb un temps de 20h 01minut on el meu cap a controlat tot el meu cos, el Jordi ha fet 16h 50m i el Mario 16h15m, lo que els hagues col.locat en les posicions 27 i 22.
> Ara ja ha pensar en el Montblanc 166kms i 20000 metres de desnivell!!!
