![]()
El passat día 16/07/2011 a les 9 hores del mati hem presentaba al trail d'Andorra per segon any consecutiu despres de haber quedat amb els companys Jordi Justicia i Mario Ortiz i amb el Juan Carlos el veí de casa per corre aquest any, al final m'he quedat sol per diferents motius per aixo me possat el mp3 al braç abans de sortir i sempre tindre companyia i ademes musical, que be!, arribo a la sortida al coll de la botella a 2.000 metres d'alçada al canto de l'estacio d'Alp com sempre amb el temps just falten nomes 5 minuts per sortir i corro ja cap a la sortida “està mes estrasada la dona que jo” passo el chip i com aquell que no vol la cosa apretan per aqui empuxant per alla a 360 corredors, que busco al company!!! No t'enfadis tio!!! i plis-plas! tinc la cinta de sortida agafada per la ma, joder! Si ja estic reventat!, si surto al davant menys temps perdo i ara diuent que hem d'esperar l'ultim bus de corredors que porta retras, li preguntare si es parent meu! com el meu cognom be de frança!, finalment es dona la sortida com sempre explosiva i no es lo meu, surto disparat i entro al corriol de la primera pujada cap a port negre a 2.500 metres d'alçada entre els 10 primers per davant en 3 kms 500 m+ joder com puja aixó i jo petia perque no había escalfat, perdo posicions abans d'arribar al cim, la gent puja molt forta, necessito arribar i treure tensió als bessons, una mica de pla i seguim pujant cap el segon pic portella sanfons per un senderó una mica mes suau fins el km 5 de cursa i arribar als 2.600 metre d'alçada segueixo perdent alguna posicio pero els tinc a tiro sembla que recupero algo i puc seguir el ritme d'un grupet que anem cuatre corredors junts ja estem a dalt, el que queda clar es que qui vulgui passar ha de fer un petit sprint per fora i forçar el ritme per avançar una posició, ara toca baixar uns 2 kms -350 metres fins el refugi comapedrosa a 2.250 metres d'alçada, paso rapid no hem paro a avituallarme perque he recuperat posicions a base de fer petir els cuadriceps i ara toca pujar 3 kms +750 metres fins el pic mes alt d'Andorra que toca els nuvols a casi 3.000 metres d'alçada i super tecnic els ultims trams s'han de grimpan per pedres que son com agulles algún pas complicat aeri i resso per no caure perque no tindré prou botiquin per curar les ferides, hem queda uns 500 metres per arribar a dalt i ho estic passant malament port'ho a redera un grup de 8 corredors que semblan llops que es volen tirar cap a la seva presa i aquesta soc jo, m'acaben passant i acabo pujant com puc al so dels tambors i gaites que hi ha al cim ser que ho tinc a tocar perque cada cop el so es mes fort i ja en tinc ganes perque tinc els bessons cremant i dessitjo baixar, passo per el cim hem prenen el chip i m'angalten un !bona baixada...Xavi! Collons qui es no li he vist la cara, be es igual ara ja tinc en que pensar, per fi! CAP AVALL ara toca baixar un altre cop fins el refugi i fins a aigues juntes a 1.700 metres d'alçada hem de perdra en 7 kms fins el km 17 uns -1300 m, començo a recuperar posicions encara que no hem puc fixar a cuanta distancia tinc la gent del davant perque no puc treure la vista de terra entre pedres, arrels, forats, s'han de tenir els cinc sentits possats perque aquí es facil fer-te mal, ja he patinat dues vegades de cul, passo per el refugi i hem diuen que vaig el 21, tinc d'apretar per treure distancia perque a la dues pujades que hem faltan hem costaran i puc perdre llocs, aquesta vegada si menjo i vec be, segueixo baixant i segueixo guanyant posicions, arribo abaix i toca tornar a pujar fins el refugi Joan Canut al pla de l'estany fins el km 18 de cursa i ultim avituallament, hem sento be i pujo com un xinxol he recuperat alguna posicio pujant i no m'ho esperava, hem trobo algún corredor de panxa amunt esgotat casi al límit, pero només penso en no aturar-me i avançar, paro al avituallament i ara ja ser com hem coneixien al cim del comapedrosa perque quan et passen el xip els hi surt el nom, doncs be ja no cal donar-hi mes voltes, ara ja no tinc música s'acabat la bateria, encara estic al avituallament m'he begut mig litre d'aquarius i mig litre de coca-cola, la xispa de la vida!!! , surto i hem diuen vinga que ara be un tram rodador!!! Pero si aquest d'Andorra no han vist un pla a la seva vida, serà que li diuen quan no supera un desnivell de 200 metres, la mare que el va parir i s'ha quedat tan ample el tio!, be despres de rodar unes pujades i baixades suaus arribo a les bordes dels prats nous, no m'ha passat ningú i he tret una mica diferencia amb els que hem venen al darrera ara toca l'última pujada fins a pic clot del cavall a 2.600 metres uns 3 kms i 600 metres + aquesta es l'última pero dura perque quan arribas al coll que sembla que ja has acabat gires al cap a l'esquerra i com si fos una visió veus una rampa d'uns 500 metres que sembla una escala cap al cel, joder! Cap amunt doncs hem costa un munt i estic passant una mica de pajara, veig que per radera s'apropen rapidament, arrivo a dalt i sec a terra per treurem les pedres de dintre les sabatilles no volia parar fins estar a dalt, hi han dues noies i els hi dic que hem treguin una botelleta de magnesi i un gel de la motxilla per tal de no treureme'la i no perdre temps, uns glops d'aigua per fer-ho mes digestiu i arrenco ara tinc que crestejar i començarà l'última baixada fins a Llorts 7 kms mes i un desnivell de -1200 metres, hem tiro perque ja no baixo, els cuadriceps i el àcid lactic ja hem fan xup-xup, guanyo un lloc i de cop I volta veig un grup de 3 corredors, aaaa por eeeeellooooos!!! sense encegar-me pero els passo com un llamp perque no s'enganxin, ser que estic per davant perque fa estona que faig calculs pero com al últim avituallament he parat mes del compte no ser la posició exacta, passo Llorts i amb 5 kms mes a l'arribada a Ordino veig un altre corredor i m'el posso com onjectiu, l'adelanto pero quan xuclo del tub del camel no surt aigua, merda!!! tinc de parar algún lloc i agafar una mica port'ho la boca seca, veig unes pedres per on surten uns rajolins i hem paro, torno a perdra la posicio que havia guanyat pero hem pot mes la sed, mullo la gorra i tota plena d'aigua me la posso, oooooooh! quina frescor, arrenco i quan falta 1 km l'avanço ara ja ets meu, ja veig l'arrivada, un repechonet i l'entrada al poble, m'estan esperant la Moni i el Blau, hem cridant i dono el últim cop de ronyó, meta i quincena posició! Un bon resultat a uns paratges increibles en una cursa dura i técnica com poques que hi han!!! ..........avui he petit, avui he disfrutat... No puc demanar res mes!!!
